Resultats de la cerca

El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar part de la seva…

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…

Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i president del Collegi de farmacèutics de Barcelona És autor, entre altres obres, de Los alimentos, sus alteraciones y falsificaciones 1895, Importancia social de la farmacia 1899, Corrientes terapéuticas 1901 i Modo de evitar la elaboración de especialidades extranjeras en España 1902

A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…

Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844

Catedràtic de matèria farmacèutica del Real Colegio de San Fernando de Madrid 1829, apotecari de cambra de la reina regent 1835, substitut de càtedra i secretari interí del Reial Collegi de Sant Victorià de Barcelona 1841, titular de la càtedra de mineralogia i zoologia 1845 i degà de la facultat de farmàcia de Barcelona 1857-65 Fou un dels principals redactors del Repertorio médico-farmacéutico 1842

Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer  Academia Española de…

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…