Resultats de la cerca

Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura…

Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la…

Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…

Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és…

La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos

El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià consisteix en l’adopció d’una…