Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
abocament d’aigües
Economia
Abocament que es realitza directament o indirecta als llits fluvials, independentment de la seva qualitat, i també el que es porta a terme al subsol o sobre el terreny, en basses o excavacions, mitjançant evacuació, injecció o dipòsit
S’entén per abocament directe el realitzat directament sobre cursos d’aigua o canals de rec i es considera abocament indirecte el que es fa al clavagueram, als canals de desguàs i pluvials, o als collectors
dinamotor
Transports
Màquina elèctrica utilitzada en els vehicles automòbils que té la doble funció de dinamo i de motor d’engegada.
L’inductor és comú, i l’induït és doble té dos collectors independents i dos grups d’escombretes Sol ésser muntat a l’extrem davanter del cigonyal o lateralment unint l’eix al cigonyal per una cadena
Butlletí de Dialectologia Catalana
Revista catalana especialitzada en dialectologia, etimologia i toponímia.
Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von Wartburg, Paul…
lògica d’injecció integrada
Electrònica i informàtica
Família de circuits lògics basats en el transistor bipolar.
El circuit consisteix en tres transistors npn multicollectors, amb els terminals collectors connectats per a formar una porta I Els multicollectors permeten d’obtenir funcions lògiques intermèdies A l’entrada de cada transistor hi ha una font de corrent, dita injector de corrent, constituïda per un transistor pnp Merged transistor l’emissor del qual és constituït per la base del transistor d’entrada A causa d’això la família lògica IIL presenta la densitat d’integració més alta de totes les famílies lògiques bipolars, amb un consum de potència molt menor que els circuits TTL , tot i que són…
Berenguer de Cortilles
Història
Tresorer i després procurador general de la reina Violant des del 1393.
Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a Sardenya…
poliquistosi renal
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists als ronyons, que comprimeixen les estructures renals i que, a causa de la disminició del parènquima funcionant, pot originar una insuficiència renal.
Hom en diferencia dues formes La poliquistosi renal de tipus infantil , transmesa a través del mecanisme d’herència autosòmica recessiva, es produeix per una alteració genètica que determina un desenvolupament anòmal dels túbuls distals i dels conductes collectors, que es dilaten i constitueixen quists distribuïts per tot el ronyó afecta a un de cada 10000 nadons i, segons la proporció d’unitats funcionals alterades, es manifesta entre el moment del naixement i els sis mesos d’edat La poliquistosi renal de tipus adult , que es transmet pel mecanisme d’herència autosòmica dominant, es…
Benillup
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Travadell, en un terreny accidentat pels contraforts orientals de l’alt de la Capona i els occidentals de la serra de l’Almudaina.
Hi neixen els barrancs de Caraite i del Sofre, afluents del riu d’Alcoi per la dreta, que actuen de collectors d’aigües Hom conrea el 55% del terme, amb predomini absolut del secà 210 ha sobre el regadiu 3 ha Els conreus més estesos són el d’oliveres 51,9% de la terra conreada i de cereals 40,9%, seguits del d’ametllers 3,7% i la vinya 1,9% La terra de conreu és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 77% de l’àrea conreada i la parceria La població ha minvat en un 70% del 1900 al 1970, a causa de l’emigració El poble 94 h agl 2006, benillupers 365 m alt comprèn tota la població…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Erudit i polític.
Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Fou síndic i regidor de l’ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per la ciutat per assistir a la junta de Baiona Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l’època Finestres, Caresmar, Dou, etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix…
claveguera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina