Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Sant Andreu (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a extramurs de la ciutat, junt a l’hospital superior, del qual fou la capella Sempre ha estat capella de l’hospital, del qual sempre ha depès L’hospital és documentat a partir del 1282, mentre que la capella apareix esmentada el 1300, quan es fa una deixa per a l’obra de la capella de Sant Andreu El fet de no ser esmentat l’hospital amb una advocació determinada fins que apareix aquesta deixa fa pensar que havia començat a construir-se recentment i que abans no en tenia L’actual edifici no conserva res d’aquesta capella
Sant Vicenç de Rupià
Art romànic
La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…
Sant Martí de Llaneres (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Aquesta església és situada a l’antic municipi de Castell d’Empordà, agregat, d’ençà de l’any 1975, al de la Bisbal L’església és esmentada en un document de l’any 1101, amb el nom de “ Sancti Martini de Laneras” , i en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb les variants d’ “ecclesia de Laoneris ” i de “ Laneriis” , respectivament Al segle XIV figura encara com l’església parroquial de Sant Martí de Llaneres posteriorment, però, apareix com la parroquial de Castell d’Empordà L’edifici actual fou començat a construir l’any 1584 Entre els segles XVII i XVIII hi fou…
Castell nou d’Olivella
Art romànic
Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat posteriorment també els anys 1277…
Sant Nicolau de la Riba
Art romànic
La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae ” A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…
Sant Martí de Palafrugell
Art romànic
El lloc de “ Palacio frugelli” és esmentat en el document de l’any 988 a què hem alludit amb referència a Mont-ras i en el testament del comte Borrell II de l’any 991 o 992, pel qual llegà al monestir de Sant Pere de Galligants un alou en aquest lloc, que abans havia posseït el vescomte Énnec L’església de “ Sancti Martini de Palafrugell ” apareix en el conveni establert entre Ramon Berenguer I i Bernat Tedmar o Xetmar L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona, entre d’altres, l’església de “ sancti Martini de Palatii furgelli” L’església també surt esmentada en altres…
Sant Andreu de la Barca
Art romànic
Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el 1142 Fou…
Santa Maria de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners Durant la…
La Trinitat de la Tor (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces R Viladés Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,0 — y 49,2 31 TDG 140492 Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Just després de…
Molí de Buida-sacs (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina