Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
any de la Nativitat
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de desembre.
Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia…
principat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep
.
Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que,…
Odó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Roergue i marquès de Gòtia (875-918/19), fill de Ramon I i de Berta del Maine.
Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del…
Josep Massanés i Mestres
Història
Militar
Enginyer militar i acadèmic de San Fernando.
Capità de sapadors 1808, el 1811 intentà d’alliberar el castell de Montjuïc de mans dels francesos El 1825 era comandant del regiment d’infanteria de Cantàbria Perseguit pel comte d’Espanya, emigrà a França 1826, d’on tornà el 1833 Ascendí a tinent coronel 1844 i a coronel al cap de poc temps És autor de diverses publicacions tècniques, i féu els plans de Tarragona, Terrassa i Girona A Barcelona traçà els carrers de Sobradiel i de Cervantes, i la tomba del general Castaños, a l’església de la Mare de Déu de Lledó, a Valls 1819 Féu el Passeig del Cementiri, a Barcelona 1819-36, i projectà l’…
Ahmet I
Història
Soldà otomà (1603-17), fill de Mehmet III.
Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació, Ahmet…
Orlando enamorat
Història
Poema cavalleresc de Matteo Maria Boiardo
.
Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures…
Història nacional de Catalunya
Història
Obra d’Antoni Rovira i Virgili de la qual, entre el 1922 i el 1934, foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Castella (1621).
El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del s XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil de 1936-39 En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919 la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament Es tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica comprèn així mateix la història del Regne de València El resultat és una mica irregular La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als s…
baronia de Petrés
Història
Jurisdicció senyorial que, amb facultat reial, el 1410 fou vinculada per Andreu d’Aguiló, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval