Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
àcid platínic
Química
Nom no sistemàtic que hom dóna al diòxid de platí hidratat, de color groc o marró, que hom obté per tractament de l’àcid cloroplatínic amb carbonat sòdic.
Presenta caràcter amfòter i per escalfament a 100ºC condueix al diòxid de platí o catalitzador d’Adams , PtO 2
regla de Sajcev
Química
Regla empírica, introduïda per Sajcev l’any 1875 en estudiar l’eliminació d’hidràcid a partir de derivats halogenats, i que estableix que de les possibles olefines que poden formar-se, hom obté preferentment la més substituïda:
¬.
El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
mètode de Van Slyke
Química
Procediment emprat per a analitzar quantitativament els grups amino (-NH2) d’una molècula, especialment utilitzat en la determinació d’aminoàcids.
Consisteix a fer reaccionar una quantitat coneguda de l’aminoàcid amb àcid nitrós HNO 2 , el qual fet condueix a la formació d’una molècula de nitrogen N 2 per cada grup amino present en la molècula, d’acord amb la fórmula El nitrogen desprès és mesurat fent servir una bureta de gasos especialment dissenyada
mètode de Zeisel
Química
Procediment analític, desenvolupat per S. Zeisel, per a la determinació en composts orgànics de grups metoxil (-OCH3) i etoxil (-OCH2CH3) d’èters o d’èsters.
Consisteix en la reacció de l’alcoxiderivat amb àcid iodhídric, que condueix a la formació d’un iodur d’alquil, el qual és valorat posteriorment mitjançant el mètode de Volhard R-O-CH 3 + HI nR-OH + CH 3 I És aplicable a tots els composts que contenen grups metoxi o etoxi, sempre que no siguin gaire volàtils
diazometà
Química
Gas de color groc, tòxic, que bull a -23°C.
Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d’impureses o si són en contacte amb metalls alcalins a baixa temperatura es descompon lentament És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l’asma
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
perfluorat | perfluorada
Química
Dit de cadascun dels composts orgànics que tenen tots llurs àtoms d’hidrogen substituïts per àtoms de fluor.
Té una gran importància el tetrafluoroetilè, el qual per polimerització en suspensió condueix al tefló Els composts perfluorats de pes molecular baix són emprats com a refrigerants refrigerant i com a agents propulsors en fase de vapor d’aerosols aerosol Els polímers perfluorats troben actualment una extensa aplicació industrial gràcies a les seves propietats d’estabilitat tèrmica i química, solubilitat molt baixa en els dissolvents, ininflamabilitat i escassa toxicitat
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions