Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Santa Anna de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular
Sant Vicenç de Cabanes
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si aquesta…
Sant Andreu de Llordà (Isona)
Art romànic
No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord…
Sant Sebastià de Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…
Castell de Claret (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat a l’indret on segons sembla s’ha localitzat el vilatge de Claret, a Caplloc, al sector més septentrional del terme El castell de Claret és esmentat des de l’any 1082 En aquesta data Arnau i la seva esposa Guisla cediren a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica el castell de Claret, situat dins el terme de Guissona, al comtat d’Urgell, que tenien dels seus pares, per aprisió i per compra Aquest limitava a llevant amb el terme de la Coscollosa, a migdia amb el terme de les Pallargues, a ponent amb el de Montfages, i al nord amb el terme de Valltallada De totes…
Santa Margarida del Castell (Fraga)
Art romànic
Es tracta d’una antiga capella, avui desapareguda, que era emplaçada al tossal de la Concepció Les notícies instrumentals són insegures Si les dades actuals són correctes, aquest lloc correspon al puig Almenarella que el rei d’Aragó Alfons el Bataller fortificà en el setge de Fraga 1134 Opina J Pleyán i de Porta 1889 que Santa Margarida del Castell fou el primer temple aixecat pels cristians després de la conquesta de Fraga L’historiador J Salarrullana 1931 considera més lògica la dedicació de la mesquita major a sant Pere tan bon punt el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona entrà a la…
Sant Pere de Pociello (Capella)
Art romànic
L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la de la veïna…
Fortificació de les Borgetes (Arbeca)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…
Necròpoli dels Camps d’En Moma (Ullastret)
Art romànic
Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de Sant Andreu, on hi ha les…
Sant Grau d’Anglarill (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat A la zona més meridional del municipi de Navès, al cim d’una petita serralada que domina un ampli espai de conreus, hi ha la casa d’Anglarill i l’antiga església de Sant Grau Mapa 330M781 Situació 31TCG875461 Al punt quilomètric 5,5 de la carretera que enllaça, per l’embassament de Sant Ponç, la de Manresa a Solsona punt quilomètric 42, amb la de Solsona a Berga punt quilomètric 12, hi ha un trencant a mà dreta, el qual indica les masies Sanal, Bernai, Joan i ca n’Arpa Arribats a la darrera masia i seguint enllà, amb 6 km hom aconsegueix…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina