Resultats de la cerca

Ramon Gonçalbo era fill del pintor Jaume Gonçalbo de la Seu d’Urgell, que es casà amb Constança Nabiners, mare de Ramon i de dues filles, Constança i Elisenda A la mort de Constança, Jaume Gonçalbo contragué segones núpcies amb Sibilla Finà el 1428, poc abans del 21 d’octubre, atès que en aquesta data el seu fill Ramon va vendre un trillar a favor de Sibilla, la seva madrastra Tot i que J Gudiol i S Alcolea consideren Ramon Gonçalbo menor d’edat a la mort del seu pare –perquè en el testament d’aquest, del 28 de juny de 1428, nomena marmessors els fusters Bernat Carcolze i Antoni Castell, els…

Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…

Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…

Notícies històriques Portalada de la façana de ponent, precedida per l’atri que constitueix la part baixa del campanar ECSA - GSerra L’església de Santa Maria de Puigcerdà, antiga parròquia de la vila, fou enderrocada l’any 1936 per la CNT-FAI Només n’ha restat l’atri campanar i la porta de ponent La darrera missa hi tingué lloc el dia 22 de juliol, i a partir de les sis de la tarda començaren a cremar objectes i imatges El 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, hi hagué un intent de reconstrucció segons un projecte que suposava bastir una nova església que no era ni de bon tros semblant a…

Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…

Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…

Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…

L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…

La consideració del que va succeir al taller de Lluís Borrassà a partir del traspàs de l’artista no es pot limitar a creure que es va produir una simple dispersió dels seus components vers els tallers d’altres pintors Aquesta possibilitat, si bé va ser certa de manera parcial, no exclou la versemblança d’un possible intent de fer continuar el taller És oportú recordar aquí els acords entre la vídua de Bernat Martorell i el seu fill Bernat amb el pintor Miquel Nadal i, posteriorment, amb Pere Garcia de Benavarri, fets amb la finalitat de mantenir el nivell de contractació del taller de l’…