Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Jóc
Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…
Anglesola
Municipi
Municipi i vila d’Aragó (Terol) situat a 1 227 m alt., a la dreta del riu de les Truites, al límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238.
Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat La població ha disminuït durant el s XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa…
Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat…
Burgos
© C.I.C - Moià
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella i Lleó, situada a la vora del riu Arlanzón.
La geografia Té un clima extrem d’hiverns freds i llargs i estius calorosos, i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l’any És un nucli industrial indústria química, alimentària, tèxtil, fabricació de paper, administratiu, comercial i turístic S'hi distingeixen dos grans sectors la ciutat vella, entre el castell i el riu, i els barris nous, situats al sud i a l’est de la ciutat És un nus ferroviari i de carreteres i un centre d’àrea comercial Seu de l’Audiencia Territorial, de regió militar i d’arquebisbat Art i cultura La catedral, començada el 1221, fou completada al segle XV amb capelles…
Alaior
Municipi
Municipi de Menorca, situat entre els de Maó, des Mercadal i es Migjorn Gran i la costa de migjorn.
El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del terme Al secà hom…
Còrdova
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Andalusia.
Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…
Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Mollet de Peralada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, situat a la vall del Merdanç.
Situació i presentació El municipi de Mollet de Peralada, d’una extensió de 6,03 km 2 , ocupa terrenys lleugerament ondulats als primers contraforts de la serra de l’Albera El punt més alt és el puig del Mas Ferriols 101 m, a l’extrem nord És drenat pel Merdanç, rierol afluent per l’esquerra de l’Anyet, de la conca de la Muga, que el travessa de N a S El terme limita amb Espolla N, Rabós E, Peralada S i Masarac i Sant Climent Sescebes W El petit enclavament i veïnat de les Costes de Peralada, a la vall de l’Orlina, és separat del sector principal del municipi, i envoltat pels de Peralada, al…
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses…
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina