Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
índex de refracció
Física
Per a un medi material, nombre adimensional n=c/v, on c és la velocitat de la llum en el buit, i v la velocitat de la llum en el medi material considerat.
Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B , hom diu que A és més refringent que B En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix El seu valor per a l’aigua oscilla al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5 L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del qual havia estat…
Walter Kaufman
Física
Físic alemany.
Estudià els raigs catòdics i mesurà, independentment de JJThomson, el quocient e/m entre la càrrega i la massa de l’electró Mitjançant raigs beta de gran velocitat pogué comprovar que la massa dels electrons creix amb la velocitat, d’acord amb la teoria relativista
Max Abraham
Física
Físic alemany.
Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter
catàstrofe ultraviolada
Física
Predicció inacceptable de la fórmula de Rayleigh
per a l’emissió del cos negre
.
Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més correcta, la fórmula de Planck
histèresi magnètica
Cicle d’histeresi magnètica (Br=magnetisme romanent, Hc=camp coercitiu)
© Fototeca.cat
Física
Histèresi que presenta un cos ferromagnètic en ésser sotmès a l’acció d’un camp magnètic que produeix la imantació del cos.
Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa equival a la…
cambra de deriva
Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la…
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent…
ciclotró
Esquema del disc central intercalat entre els dos pols magnètics
© Fototeca.cat
Física
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.
Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les partícules reben una…
antiferromagnetisme
Física
Magnetisme que presenten alguns metalls, aliatges i sals dels elements de transició (com el FeO, MnO, MnO 2
), en què la susceptibilitat magnètica és molt baixa però creix amb la temperatura.
Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparallels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme magnetisme
àtom
Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…