Resultats de la cerca

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’…

Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa, en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons

Tractava les diverses modalitats eqüestres i informava de temes com veterinària, races i cria de cavalls Dirigida per Jorge Vila Regard, Teresa Bagaria en fou la redactora en cap Hi collaboraren Rafael Wirt, Ismael Renna, Lorenzo Serrahima i Javier Lentini, entre d’altres Fou de periodicitat mensual, amb irregularitats, i cessà al desembre del 1996

Segons una tradició, les muses li ensenyaren les arts de la medicina i de l’endevinació, i tot el que fa referència als ramats, a l’agricultura i a les vinyes Ell ho ensenyà així als homes Era considerat també inventor d’aparells de caça Fou honorat a l’Arcàdia, on havia introduït la cria d’abelles, i a Líbia

Constituït al gener del 1980 com a Societat de Caçadors GRUPFA, els seus principals impulsors foren Antoni Carbonell i Jordi Roy El seu objectiu és l’estudi i la protecció de les aus de presa Forma falconers, cria i ensinistra aus de presa, i participa en torneigs de falconeria El 2010 organitzà les XV Jornades Falconeres de l’entitat i participà en el segon Campionat de Catalunya de falconeria

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ JVirós, Manuel Saló, RGil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don Genaro…

Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos avícola i porcina a…

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’…

Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus…

Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la  Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…