Resultats de la cerca

Les diferències entre el president Abiy Ahmed en la foto i el seu govern amb els dirigents de la regió de Tigre van culminar en una guerra de curta durada dins del país Les diferències polítiques entre els dirigents de la regió de Tigre i el Govern etíop, presidit per Abiy Ahmed, van anar en augment, fins a culminar en una guerra, de curta durada, en la qual van morir desenes de persones i milers més van haver de fugir dels seus habitatges La guerra va començar el 4 de novembre de 2020, amb l’atac a una base militar al Tigre, del qual Abiy va culpar els dirigents del Front Popular d’…

La situació econòmica a Letònia és particularment greu amb la crisi financera iniciada el 2008 El PIB va caure un 26% durant la crisi i l’atur va arribar fins al 22%, l’índex més alt de la Unió Europea El nivell de renda del país és el 49% del de la UE, i és el tercer país més pobre de la UE, després de Bulgària i Romania Malgrat que a mitjan 2010 els economistes van apuntar una certa revifalla, la sensació de coqapse va comportar protestes socials i una incertesa política que va tenir com a conseqüència, al febrer, una crisi de Govern i una convocatòria…

El president Álvaro Colom va haver d'afrontar una greu crisi política a causa de la mort de l'advocat Roberto Rosenberg, el 10 de maig, i després de la difusió pòstuma d'un vídeo en què aquest acusava Colom del seu assassinat En el punt àlgid de la crisi, quan van coincidir manifestacions de suport i de protesta contra Colom, es va sollicitar la mediació d'una missió de l'OEA, encapçalada pel secretari general, JM Insulza, per evitar una major desestabilització interna La situació no es va començar a calmar fins al final de setembre, quan, arran de les investigacions…

Al final de l’agost, l’erupció del volcà Bárðarbunga al sud del país va encendre les alarmes per l’emissió concentrada de diòxid de sofre i el risc de cendra que pogués afectar l’espai aeri europeu El precedent del 2010 amb el volcà Eyjafjallajökull –que va provocar el tancament de l’espai aeri i va afectar deu milions de passatgers d’arreu d’Europa– va fer extremar les precaucions durant tres setmanes, si bé aquest cop no va tenir finalment el mateix desenllaç En el pla polític i financer, el nou Govern de centredreta va donar continuïtat a la política de benestar i fermesa envers els bancs…

Al febrer, el país va iniciar una crisi diplomàtica amb l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units després que el Govern libanès no condemnés els atacs a la seu diplomàtica saudita a l’Iran, al mes de gener Aquesta crisi es va agreujar al març quan el Consell de Cooperació del Golf, del qual formen part l’Aràbia Saudita i cinc països més, va declarar grup terrorista el braç armat del moviment xiïta libanès Hezbollà Els atacs suïcides a Al-Qaa, al mes de juny, presumptament comesos per sirians, també van agreujar les difícils relacions entre libanesos i els més d’un…

El 31 de desembre de 2009 es va tancar el segon reactor de la central nuclear d’Ignalina, obsoleta i perillosa, per pressions de la Unió Europea Atès que aquest reactor aportava més de dos terços de l’energia consumida al país, aquest fet va comportar una gran incertesa, ja que l’alternativa porta a una forta dependència energètica de l’exterior i molt especialment de Rússia, amb qui Lituània manté relacions més aviat delicades El Govern lituà, però, no descarta l’obertura d’una nova central per fer front a aquesta situació L’economia lituana es va ressentir fortament de la crisi…

Des del mes d’abril, el país va viure en una crisi política i social que va posar moltes dificultats a la presidència de Daniel Ortega i dels seus collaboradors més fidels La successió de manifestacions i concentracions i la resposta governamental van provocar més de 500 morts, fet que va suposar una condemna internacional i va situar el règim en l’ull de l’huracà Les mobilitzacions es van iniciar en protesta per unes reformes socials La resposta policial i els enfrontaments posteriors van provocar 26 morts, fet que va estendre la protesta a tot el país en les setmanes i mesos…

El Govern de Bahames va oferir facilitats a la inversió estrangera per a superar la crisi econòmica del país © Fototecacat El Govern va establir un pla d’acció per a recuperar l’economia i les finances després de la crisi, centrat primordialment en noves facilitats per a la inversió estrangera i en un augment de la recaptació impositiva per a equilibrar el dèficit públic També va signar diferents acords de transparència fiscal en el marc de l’OCDE, amb la intenció de restringir l’evasió de capitals i fomentar les inversions dels països membres d’aquesta organització

En el context de crisi financera, el Govern es va veure forçat a retallar la despesa i contenir el dèficit, principalment a causa de la caiguda de les remeses dels emigrants, que van passar d’1,2 a tan sols 0,3 milions de dòlars en el període 2001-12 A l’agost, el primer ministre Willy Telavi no va superar una moció de confiança, i va ser substituït per Enele Sopoaga, després d’una amarga crisi política que es va obrir al desembre del 2012, i que va obligar el governador general a activar els seus poders excepcionals per convocar el Parlament

Al començament d’any, el Govern va signar un acord de rescat amb el Fons Monetari Internacional, amb el qual aquesta institució va donar suport al programa governamental de reformes econòmiques per afrontar les conseqüències de la crisi internacional Aquest programa inclou unes mesures d’austeritat per frenar el dèficit públic i la inflació que van alarmar la població Els sindicats van demanar que el cost de la crisi no recaigués exclusivament en les classes populars i van arribar a amenaçar amb una vaga general, però al setembre es va arribar a un acord salarial que…