Resultats de la cerca

A Barcelona, l’ofici és esmentat ja el 1249 i, organitzat com a confraria, el 1257 a causa dels canvis d’armament, a partir del 1462 ja no són esmentats a les ordinacions municipals barcelonines

El mot, en texts medievals, apareix més sovint en plural Als s XIII i XIV designava les defenses del cos, de vegades en dues peces una per al pit i una altra per al dors, amb mànigues i gorgera compostes d’una coberta superior de cuir d’on prové el nom de cuirasses , damunt de tres teles de roba de cànem, a l’interior de les quals anaven imbricades llaunes de ferro, fixades generalment amb tres claus cadascuna el conjunt anava folrat de seda o samit A partir del s XV, amb la generalització de l’arnès blanc, hom continuà donant el nom de cuirasses a les plates, defenses del pit i de l’esquena…

A conseqüència de la desaparició de la vegetació arbòria en un nucli tropical, les argiles laterítiques formen cuirasses cada vegada més compactes que impossibiliten el conreu

Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…

Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…

Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…