Resultats de la cerca

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2 500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de…

Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges

Al curs inferior separa el terme municipal de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo Roig, la…

L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…

Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…