Resultats de la cerca

La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on residí Majoritàriament la seva obra és de temàtica religiosa, feta amb guix i policromada és un especialista en pintura i dauradura d’estàtues Mitjançant concurs convocat pel ministeri de foment el 1881 féu l’estàtua de Cervantes de l’accés al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

És caracteritzada per la dauradura de reflex metàllic, sovint en combinació amb pintura blava i roja En 1309-10 Pere Boïl, senyor del lloc, portà a cap, a la cort de Granada, importants negociacions diplomàtiques, que encara continuaven el 1316 És una hipòtesi molt temptadora d’atribuir a aquests contactes l’arrelament a Manises d’una fabricació de ceràmica pintada i daurada com la que es feia a Màlica —al regne granadí—, per influència directa de la de reflexos metàllics que hom fabricava als països de l’orient islàmic Ja al segle XIV, i sovint al XV, els àrabs dedicats, a…

Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa…

Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…

Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…

Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…