Resultats de la cerca

Cal distingir la demència d’altres fenòmens patològics —com, per exemple, l’oligofrènia—, en el sentit que sempre pressuposa la pèrdua d’unes facultats abans existents i desenvolupades Considerada tradicionalment com a progressiva i irreversible, les noves tècniques terapèutiques aconsegueixen sovint de guarir-ne un gran nombre de casos

Definició La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intellectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona El terme demència deriva del llatí, del prefix de, que significa ‘sense’ i de la paraula mens, que significa ‘intelligència’ Bé que antigament aquest mot era emprat per a fer referència a trastorns molt diversos en què s’apreciava una deficiència intellectual, actualment només és utilitzat per a fer referència a trastorns originats…

La demència és un trastorn mental greu originat per lesions orgàniques encefàliques, que afecta globalment l’intellecte del malalt tot generant alteracions de la consciència, de la capacitat de discerniment, de l’atenció, la utilització del llenguatge, el reconeixement sensorial, la memòria, l’afectivitat i l’execució dels moviments que normalment es realitzen de manera automàtica, com els que calen per a rentar-se, vestir-se o pentinar-se L’estat demencial és degut a l’existència de diversos tipus de lesions en la capa cortical o subcortical del cervell o d’altres regions de l’…

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la parla d’…

Hom l’observa generalment en estats de demència amb signes extrapiramidals

Sovint associada a la demència precoç, és també pròpia de les allucinacions o els deliris crònics

Quan és deguda a una obstrucció de la circulació del líquid es produeix la hidrocefàlia hipertensiva , que en els nadons determina un creixement anormalment gran del cap, i en els adults dóna un quadre d’hipertensió endocranial Si no hi ha obstrucció, la hidrocefàlia és normotensiva i s’acompanya de dilatació dels ventricles i d’atròfia cerebral que pot menar a la demència

Es manifesta amb convulsions, mioclònia, incoordinació motora, ceguesa, sordesa i microcefàlia simptomatologia que és secundària d’una degeneració de l’escorça cerebral i d’una atròfia important de les circumvallacions cerebrals i de l’escorça cerebellosa És una malaltia de transmissió autosòmica recessiva, que es manifesta al primer any de vida i pot evolucionar cap a la demència i la mort en edat juvenil També se l’anomena síndrome de Christensen-Krabbe