Resultats de la cerca
Es mostren 601 resultats
Organización Sindical Española
Història
Sistema sindical verticalista vigent durant el franquisme a l’Estat espanyol.
El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical
Llombai
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, centre de la vall dels Alcalans
, a banda i banda del riu Magre.
És accidentat a l’W pels contraforts orientals 653 m alt de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes 1 500 ha i per matollar 2 000 ha, que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers El regadiu 250 ha, que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb…
Sant Pere del Mont
Priorat
Antic priorat benedictí, del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa.
Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a…
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…
Urmella
Poble
Poble (1.250 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Benasc.
És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema
Sant Pere del mas Escales (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals
casa del rei
Història
A la corona catalanoaragonesa, conjunt de funcionaris que depenien directament del sobirà i generalment l’acompanyaven en els seus desplaçaments.
Es distingeixen entre ells el senescal de tradició comtal, que remunta al s XI, el majordom de tradició aragonesa, el canceller, el tresorer, el cambrer o camarlenc, el reboster, el protonotari, el mestre racional, i molts d’altres Pere I en data imprecisa, Pere II 1277, Jaume II 1308 i sobretot Pere III 1344 regularen el funcionament de la casa del rei en sengles disposicions
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de direcció i…
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda establerts als seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina