Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Bòsnia i Hercegovina 2018
Estat
La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia 1992-95, pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia TPIY, el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per, entre altres crims, el setge de Sarajevo i l’assassinat de prop de 8000 persones a Srebrenica Aquesta sentència, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a…
Bòsnia i Hercegovina 2017
Estat
La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia 1992-95, pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia TPIY, el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per…
Eslovàquia 2016
Estat
La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La fragmentació del…
Eslovènia 2014
Estat
La política eslovena va estar condicionada per la desintegració de la coalició governant de centreesquerra, els problemes interns del partit Eslovènia Positiva PS i la convocatòria anticipada d’eleccions parlamentàries, i la celebració de les eleccions europees del mes de maig Al l’abril, el PS, el partit de la primera ministra, Alenka Bratusek, va celebrar un congrés nacional amb eleccions internes per a escollir-ne el nou líder Enmig de fortes discussions i divisions internes, va guanyar les eleccions l’alcalde de Liubliana, Zoran Janković, que tenia fronts judicials oberts per…
Albània 2015
Estat
Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, especialment contra la producció i el tràfic de…
Xile 2017
Estat
Trobada de Michelle Bachelet esquerra amb el president electe de Xile, Sebastián Piñera dreta © Direcció de prensa Presidencia de la República de Chile La presidenta Michelle Bachelet va tancar el darrer any de mandat amb la defensa del seu llegat de reformes, entre les quals cal incloure la de l’educació, la fiscal i la laboral Però aquesta opinió no va ser compartida per l’oposició de dreta ni per alguns sectors de la seva coalició de centreesquerra, i tampoc pels grups polítics i socials de l’oposició d’esquerres, que van combatre les reformes de Bachelet perquè les consideraven…
Tadjikistan
Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
Somàlia
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, situat entre Djibouti (NW), Kenya (SW) i Etiòpia (W) i banyat per l’oceà Índic (E i S) i el golf d’Aden; la capital és Muqdiisho.
La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…
Panamà
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…