Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
detonació
Militar
Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida, en la qual l’ona pressió-temperatura avança a velocitats compreses entre 1 000 i 9 000 m/s.
La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix
detonació
Tecnologia
Militar
En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla (autoencesa).
Aquest fenomen pot ésser produït per una excessiva taxa de compressió del motor, pel baix octanatge del combustible utilitzat, per un sobreescalfament ocasional de la culata, per un excessiu avanç de l’encesa, o bé per la combinació de més d’una d’aquestes causes alhora Per tal d’evitar aquest problema que, a més de fer minvar la potència del motor, pot arribar a deteriorar-lo, hom pot reduir-ne la taxa de compressió, o bé augmentar el poder antidetonant del combustible La primera solució redueix la potència del motor i la segona fa augmentar l’emissió de residus altament contaminants Unes…
índex d’octà
Química
Nombre que indica la velocitat de detonació d’un combustible líquid en unes condicions d’anàlisi estàndard.
Arbitràriament hom assigna l’índex d’octà zero al n -heptà i l’índex cent a l’isooctà Un índex d’octà de 96 indica que la velocitat de detonació del combustible en l’anàlisi estàndard és igual a la d’una mescla de 96 parts d’isooctà i 4 parts de n -heptà
heptà
Química
Alcà que és present en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.
El més important és el n -heptà, líquid inflamable que bull a 98,4°C i que s’inflama a -1°C, insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprat, juntament amb l’isooctà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
octà
Química
Alcà que ocorre en el petroli i que pot presentar 18 isòmers de cadena.
Els més importants són el n-octà , que bull a 126°C i és emprat com a dissolvent, i l' isooctà 2,2,4-trimetilpentà, líquid d’un punt d’ebullició de 99,2°C, emprat, juntament amb el n -heptà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
autoencesa
Tecnologia
En els motors d’explosió, combustió anormal consistent en l’encesa espontània i fora de temps d’una part de la mescla carburant comprimida en el cilindre o, excepcionalment, de tota la mescla.
Aquest fenomen s’esdevé perquè, durant l’encesa normal de la mescla combustible, el front de la flama que avança progressivament per l’interior de la cambra fa incrementar la pressió i la temperatura de la mescla encara no encesa i, en ultrapassar, aquestes, determinats nivells, s’encén totalment i instantàniament provocant el típic fenomen conegut com a detonació encesa
ciclonita
Militar
Material actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques, emprat àmpliament en demolicions per comandos i grups de resistència.
La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…