Resultats de la cerca

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

El poble de Castellserà és situat a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara Malauradament, les notícies de la parròquia de Castellserà són força tardanes La primera referència directa d’aquesta església és dels anys 1279-80, en què contribuí a la dècima pagada per la diòcesi d’Urgell amb motiu de les croades Com totes les parròquies d’aquest sector septentrional de l’actual comarca de l’Urgell, formava part del deganat homònim L’any 1342 era rector d’aquesta parròquia Bonafonat Riculf L’església de Castellserà torna a sortir esmentada en la relació de…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’…

El lloc de Montalé es troba al peu del camí de la Fuliola Actualment tan sols hi ha una casa habitada El lloc, com els altres indrets propers, fou conquerit vers el darrer quart del segle XI pels comtes d’Urgell, i poc després fou donat al bisbe i al capítol d’Urgell L’única referència de la seva antiga església, de la qual es desconeix el titular, data de l’any 1391, quan el “ rector de Montale ” contribuí amb 10 sous a la dècima papal collectada en aquell any a la diòcesi d’Urgell Posteriorment, el 1431, el prelat urgellenc cedí el lloc de Montalé a l’abat del monestir de…

Església parroquial del poble, és esmentada també a partir del 1211 Depenia de la diòcesi de Narbona Fou reconstruïda totalment al segle XIX

El lloc de les Oluges, a 528 m d’altitud, és situat a l’alta vall del Sió L’actual poble és el resultat de la unió dels nuclis de l’Oluja Jussana i l’Oluja Sobirana La seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada a l’antic sector de l’Oluja Jussana, i formà part de la diòcesi d’Urgell fins a la creació del bisbat de Solsona a la darreria del segle XVI El lloc d’Oluja és mencionat des del 1015 La primera notícia d’aquesta església la proporciona un document del principi del segle XII en el qual s’estableix la vinculació de la parròquia d’Oluja a Santa Maria de…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en aquesta…

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-…

Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre

Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà illegal tal…