Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
diacetil
Alimentació
Química
Substància present en l’oli de llorer i en d’altres.
Hom l’empra per llurs propietats com a vehicle d’aromes en essències alimentàries En el cas del Streptococcus lactis , es forma diacetil com a resultat del seu metabolisme anaeròbic és per aquesta raó que sovint és present a la mantega En el cas de la cervesa el seu contingut en diacetil és un índex del grau de deterioració de la beguda
acetoïna
Química
Aciloïna derivada de l’àcid acètic.
Líquid que bull a 148°C, miscible amb aigua o alcohol Dóna fàcilment un dímer sòlid Es forma en diverses fermentacions i en particular en la fermentació làctica, i en oxidar-se en diacetil produeix l’aroma de la crema de llet madurada per a fer mantega Hom la fabrica reduint el diacetil o bé per fermentació Considerada innòcua, és utilitzada com a vehicle d’aromes i essències alimentàries
dicetona
Química
Cadascun dels composts que contenen dos grups carbonil en la molècula.
Les seves propietats depenen de la posició recíproca dels dos carbonils en la molècula Un exemple de dicetona α és el diacetil, i de dicetona β, l'acetilacetona Formen sals amb els àcids a causa de l’existència de dues formes tautòmeres, la cetònica i l’enòlica, que conté el grup en aquest, l’àtom d’hidrogen de l’hidroxil és substituït per metalls Les dicetones es transformen en composts cíclics a partir de la forma enòlica
butadiona
Química
Dicetona derivada del butà.
També rep els noms de diacetil, dimetilglioxal i dimetildicetona La seva fórmula és CH 3 CO 2 CH 3 Es troba en els processos de fermentació de la cervesa i de la mantega És un líquid groc verdós, d’olor característica, altament inflamable i miscible en aigua Té el punt de fusió a 4ºC i el d’ebullició a 88ºC Els seus vapors són més densos que l’aire i poden entrar en combustió en contacte amb una font de calor Es fa servir com a aromatitzant en la indústria alimentària
cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
La llet de llarga vida
Durant segles, l’objectiu impossible dels alquimistes fou aconseguir la ‘pedra filosofal’, en contacte amb la qual tot esdevingués d’or, i ‘l’elixir de la llarga vida’, que conferís la immortalitat a qui se’l prengués No se’n sortiren, és clar Sense saber-ho, per contra, uns modestos camperols caucàsics feren progressos reals en el segon objectiu Empíricament, com tants altres ramaders d’arreu del món que tractaven d’allargar la vida útil de la llet fent-ne matons, recuits i formatges, crearen una mena de nou organisme pràcticament immortal Certament, una consecució sensacional, que no…