Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així…

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís ↑ Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual…

Llicenciat en dret Molt actiu a la postguerra, publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà 1961, reeditat diverses vegades, un Diccionari de la llengua catalana 1975, un important Diccionari biogràfic 1966-70 en quatre volums i els estudis historicopolítics L’Onze de Setembre 1966 i El republicanisme català i la Restauració monàrquica 1875-1923 1972 Del 1954 al 1962 edità seixanta-vuit títols en la “Nova Collecció Lletres”, que incorporà força autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscellània “Quart Creixent” quatre…

Monjo de Montserrat 1944 i prevere 1952, se secularitzà el 1986 Estudià filologia romànica a la Universitat de Munic 1953-54 i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1973 i s’hi doctorà 1989 Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia 1954-61 i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat 1957-70, dins la qual traduí diversos llibres bíblics Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials 1976-95 i de la Universitat Autònoma de Barcelona 1984-85, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana 1986-…

Conegut pel pseudònim de Víctor Alba , estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a “Última Hora” i “La Batalla” Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí a França Inicià una fructífera relació amb Albert Camus, amb qui collaborà a “Combat” i traduí al francès el Cant espiritual de Joan Maragall També publicà Histoire des republiques…

Filla del filòleg Ramon Aramon Llicenciada en filologia romànica, desenvolupà la seva tasca lexicogràfica a l’IEC, i en aquest àmbit publicà Vocabulari català de música 1983, amb J Mestres i Quadreny Formà part del primer equip de redacció de la Gran enciclopèdia catalana 1969-1980 i també collaborà en el Diccionari de la literatura catalana 1979 Com a traductora, destaquen les obres El cor del món de HU von Balthasar, El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de G Lukács i La tècnica i la ciència com a ideologies de J Habermas També collaborà en les obres …

Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions “El Rector de Vallfogona” i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois” El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys Publicà també un Novíssim diccionari català-castellà…

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha…