Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
Sant Gil de Torà
Art romànic
Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona…
Sant Pere de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Els Torras de Granollers
La família Torras El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136000 rals —6800 duros— Que els…
Sant Pau d’Anglesola
Art romànic
Situació Figures dels sants Pere i Pau actualment encastades a la façana principal de l’església ECSA-J Gratacós La parròquia de Sant Pau de Narbona, a la plaça de l’Església, presideix el nucli antic de la vila d’Anglesola, situada a uns 4 km a l’W de Tàrrega per la carretera comarcal que duu a Balaguer Mapa 33-15 389 Situació 31TCG4031389 Per Anglesola, a ponent de Tàrrega, passa la carretera N-II i el ferrocarril de Barcelona a Lleida per Manresa PRG Història La parròquia d’Anglesola apareix documentada per primer cop en la relació de parròquies del bisbat de Vic més antiga que es coneix,…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
Santa Maria de l’Aguda (Torà)
Art romànic
Situació Absis de l’església, antiga parròquia del lloc i ara santuari, amb una acurada decoració llombarda ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de l’Aguda Mapa 34-14 361 Situació 31TCG673311 Per arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Aquest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona La…
Perellós
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.
Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…
Nonell
Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…