Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xirp
Electrònica i informàtica
Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit.
S'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell
magnetoresistència
Electrònica i informàtica
Resistència que té un valor variable dependent del camp magnètic present.
Són fetes amb substàncies semiconductores, tals com l’antimonur d’indi, i basades en l’efecte Hall Llur resistivitat augmenta quan el camp magnètic és parallel al corrent, i disminueix quan aquests formen un angle recte Són emprades especialment per a detectar o mesurar camps magnètics, i en moduladors, ressonadors, wattímetres, etc Hom designa també les magnetoresistències amb la sigla MDR de l’anglès Magnetic Dependent Resistor
contrareacció
Electrònica i informàtica
Retroacció negativa.
Consisteix a prendre una fracció del senyal de sortida d’un amplificador i enviar-la a l’entrada, de forma que arribi en oposició de fase amb el senyal d’entrada La contrareacció disminueix el guany de l’amplificador, però hi introdueix una sèrie d’avantatges en millora la corba de resposta, en redueix la distorsió, n'augmenta l’estabilitat, etc La contrareacció és emprada sovint en els amplificadors d’alta fidelitat a fi d’aconseguir una linealitat de l’amplificació dins una banda de freqüències prou ampla
tub fluorescent
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Làmpada de descàrrega en la qual la llum és produïda principalment per l’emissió d’una capa de substància fluorescent dipositada a l’interior i excitada per la radiació ultraviolada de la descàrrega.
És format per un tub de vidre a l’interior del qual hi ha una atmosfera gasosa constituïda per diversos gasos rars argó i neó a baixa pressió i una petita quantitat de mercuri Als extrems del tub hi ha els elèctrodes, proveïts d’uns filaments de tungstè amb òxids alcalinoterris Per a encendre el tub cal, en primer lloc, excitar els filaments i provocar la descàrrega mitjançant un encebador un cop iniciada aquesta, es manté sense necessitat dels filaments La descàrrega produeix una radiació ultraviolada, la qual, en incidir a les parets interiors del tub, dóna lloc a l’emissió de llum per…
antiestàtic | antiestàtica
Electrònica i informàtica
Dit dels aparells destinats a convertir l’aire en conductor per ionització.
El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
dent de serra
Electrònica i informàtica
Forma d’ona d’una magnitud periòdica que augmenta linealment amb el temps fins a un punt determinat, disminueix bruscament fins a zero i torna a repetir el cicle indefinidament.
L’ús d’aquest tipus d’ona és molt corrent en electrònica, especialment per a tensions És emprada en els oscilloscopis, en televisió, en música electrònica, en els sistemes de control industrial, etc
comptador elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.
El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests…
supressor de soroll
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Sistema dissenyat per minimitzar el soroll produït per les cintes magnètiques, les bandes sonores, els fonocaptors, els equips de radiodifusió, etc.
En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…
circuit imprès
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Placa aïllant que serveix de suport als components electrònics, i en la qual hi ha dipositada una capa fina de material conductor de manera que efectua les interconnexions necessàries entre els components, i, així, substitueix el cablatge convencional.
Per a la construcció del circuit imprès hom parteix d’una placa aïllant, generalment de baquelita o d’alguna matèria plàstica, sobre la qual hi ha adherida una capa de material conductor, correntment coure Sobre aquesta capa són dibuixades les pistes conductores, que són recobertes amb alguna substància resistent als àcids Així, atacant la placa amb un àcid, és eliminada la resta del material conductor Després són efectuats els forats per on han de passar els fils de connexió dels components i, un cop són fixats aquests, hom procedeix a l’operació de soldadura, que pot ésser feta submergint…