Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la…
espectre de raigs X
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 4 i 10- 8 m.
Hom hi distingeix la part tova longituds d’ona grans i la part dura longituds d’ona petites de l’espectre
màquina pneumàtica
Física
Tecnologia
Màquina emprada en la manipulació mecànica d’un gas sense produir-hi canvis termodinàmics importants.
Analíticament hom no les distingeix de les màquines hidràuliques, i àdhuc són classificades de la mateixa manera, llevat de les principals màquines generatrius ventiladors, compressors i bombes de buit motor pneumàtic
espectre atòmic
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa o absorbida per una substància a conseqüència de les transicions dels electrons entre els nivells energètics dels seus àtoms.
Un espectre atòmic pot ésser, doncs, d' absorció i d' emissió Hom distingeix entre un espectre òptic si els nivells energètics implicats són els exteriors de l’àtom, i un espectre X si hi intervenen nivells més profunds
alnico
Física
Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini (8-12%), de níquel (14-28%) i de cobalt (5-24%).
Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents
repòs
Física
Estat cinemàtic d’un sistema físic, els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps (respecte al sistema de referència en relació amb el qual hom diu que el sistema físic és en repòs).
La mecànica clàssica distingeix entre repòs absolut quan el sistema de referència roman completament immòbil i repòs relatiu si aquest posseeix un cert moviment En la relativitat especial, els estats de repòs i de moviment uniforme no són distingits qualitativament
balança analítica
© Fototeca.cat
Física
Balança aperiòdica de precisió; és, doncs, una balança de precisió que porta als extrems del canastró uns dispositius que n’amorteixen les oscil·lacions.
És l’aparell fonamental de l’anàlisi química quantitativa Normalment, les balances analítiques admeten una càrrega màxima de 200 g i fan pesades amb una precisió de l’ordre de 0,1 mg En microanàlisi hom utilitza les microbalances , capaces de pesar mostres de pocs milligrams amb una precisió de millèsimes de milligram 10 -3 mg Hom en distingeix dos tipus la microbalança d’oscillació lliure , i la microbalança aperiòdica
calor d’adsorció
Física
Calor despresa en el procés d’adsorció d’un mol de substància sobre la superfície d’un adsorvent.
Hom distingeix la calor integral i la calor diferencial d’adsorció, anàlogament a com ho fa en el procés de dissolució La magnitud de les calors integrals d’adsorció oscilla entre 2 i 6 kcal/mol en els processos d’adsorció física, però assoleix valors que arriben a 100 kcal/mol en els d’adsorció química, d’ordre de magnitud anàleg als de les calors que entren en joc en les reaccions químiques
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat potser del protó, són inestables
verd
Física
Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
Les longituds d’ona de la llum verda són compreses entre 4920 i 5700 Å Pigments verds nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions verd de crom verd de Brunswick, verd anglès, mescla de blau de Prússia i groc molt variable, segons la composició fabricació química bo elevada mitjana pintura industrial vermell de Halonàmina ftalocianina de coure clorada blavosa fabricació química excellent excellent pintura industrial, esmalt al forn verd de Guignet òxid de crom hidratat viva…