Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
conducció
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes i accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
Segons la pressió que exerceix el fluid en el conducte, hom distingeix les conduccions lliures , generalment formades per canals, túnels, tubs, etc, en les quals un pendent mínim, constant per a tots els punts del seu recorregut, permet la circulació del fluid per gravetat, i les conduccions forçades , normalment canonades, en les quals el fluid circula a pressió passant per canvis de pendent i sifons, mitjançant l’acció d’una bomba com en els oleoductes, les calefaccions, etc o l’acció de la gravetat, produïda per un fort desnivell com en la distribució de les aigües potables
envà
Construcció i obres públiques
Paret prima formada generalment per maons posats de cantell i que normalment no suporta cap pes.
Els envans formen la distribució interior de l’espai d’una construcció i, un cop enguixats, tenen un gruix de 5,5 cm
ancorar
Construcció i obres públiques
Unir fortament dues peces per evitar que l’una pugui moure’s en relació amb l’altra, especialment per provar-ne els moviments horitzontals.
Els elements d’una construcció queden lligats principalment per la força de la gravetat, i els adhesius normals morters, ciments, calç, guix, etc no tenen més finalitat que la de reomplir perfectament la junta entre dues peces per assegurar una perfecta distribució de la càrrega sobre l’element situat al dessota
cisterna
JoMV
Construcció i obres públiques
Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable l’aigua de pluja, recollida generalment de la teulada, principalment en llocs on escasseja l’aigua corrent o de font.
Les cisternes han d’ésser construïdes amb parets impermeables per a evitar les filtracions, i han de tenir un filtre a l’entrada per tal que l’aigua hi entri tan pura com sigui possible, una entrada per procedir a llur neteja, i algun espirall per a llur aireig La distribució de l’aigua emmagatzemada és feta per mitjà de bombes manuals o, més sovint, automàtiques
corró
Construcció i obres públiques
Element cilíndric de pes relativament elevat que serveix per a compactar el material per sobre del qual rodola.
Segons les característiques i l’estat d’aquest material humitat, granulometria, cohesió, etc i els resultats a obtenir, pot combinar l’acció estàtica de la pesantor amb la vibratòria corró vibrador , per a facilitar l’encaix dels diferents components, o també variar la distribució de la pressió sobre el material a base de modificar la relació amplada/diàmetre del corró o la regularitat superficial corró d’impactes Pot ésser un element remolcable, formar part d’una màquina específica com ara una piconadora o ésser autopropulsat En molts casos, incorpora un dispositiu d’…
séquia reial de Montcada
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que deriva l’aigua de la riba esquerra del Túria i rega quasi tot el sector septentrional de la comarca.
Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…
hidrant
Construcció i obres públiques
Aparell hidràulic, connectat a una xarxa general de distribució d’aigua, que hom utilitza per a fornir aigua durant l’extinció d’un incendi.
boca de reg
Construcció i obres públiques
Clau lateral d’una canonada principal de la xarxa de distribució d’aigües d’una població que forneix l’aigua necessària per a regar carrers.
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que rega, amb 21…
biga
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…