Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ditíscids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters adèfags.
Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal esmentar …
adèfags
Entomologia
Subordre de coleòpters integrat per insectes carnívors, amb antenes filiformes i tarsos pentaarticulats.
Comprèn les famílies dels cicindèlids, caràbids, ditíscids i girínids
àgab
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids, d’uns 10 mm, de color negre metàl·lic.
Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans
higròbids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que, juntament amb les famílies dels hidrofílids, els ditíscids i els girínids, comprenen totes les espècies d’escarabats d’aigua.
La serra de Collserola
Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…
Els coleòpters: escarabats
Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que viuen en els…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’aigua, zones d’…