Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Domini màgic
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli, escrit el 1980, revisat el 1981 i publicat el 1984.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví S’hi evidencien dues directrius temàtiques el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo Dividit en quatre parts de nou poemes…
In Coena Domini
Història
Butlla atribuïda a Bonifaci VIII consistent en una recopilació, que hom llegia solemnement a les esglésies el dijous sant, de les principals disposicions conciliars i pontifícies contra abusos i crims i per la qual eren excomunicats els heretges, pirates, falsificadors de lletres apostòliques, etc.
Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida en els rituals de moltes…
El domini dels sentits
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 100 min.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista",…
Atles Lingüístic del Domini Català
Atles lingüístic català.
A càrrec de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’obra s’estructura en àrees temàtiques, i dedica una atenció especial a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics El projecte tingué com a iniciadors Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón i Domènech , davant les limitacions de les obres geolingüístiques anteriors La fase preliminar del projecte 1964-75 fou la realització d'enquestes a partir d'un qüestionari de 2452 preguntes en 190 poblacions dels Països Catalans, a càrrec, entre d’altres, de Joan Martí i Castell , Joaquim Rafel i Fontanals , a més de Lídia…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà…
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
la Querimònia
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
Fundació puntCAT
Electrònica i informàtica
Entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política fundada el 28 de desembre de 2004 per a promoure activitats relacionades amb la creació, la gestió i el control del domini .cat i, en general, la difusió del català a internet.
La seu és a Barcelona Entre els patrons fundadors figuren l’ Institut d’Estudis Catalans , la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Capítol Català de la Internet Society Gràcies al suport d’aquestes entitats i d’un gran nombre d’associacions cíviques i empresarials de tot el territori catalanòfon més de 2700 i de particulars més de 65000, la fundació aconseguí el 2005 que l’ ICANN aprovés el domini cat És membre de ple dret del Generic Top Level Domain gTLD Registries Constituency, adscrit a la Generic Names Supporting Organization GNSO d’ICANN i, des del març del 2007…
Erotòcrit
Epopeia nacional de la Grècia sotmesa al domini turc.
Composta per Vitzentzos Kornaros, esmentat al final del poema, entre el 1640 i el 1665, consta de més de deu mil versos i descriu la història i les vicissituds amoroses d’Aretusa i Erotòcrit, guerrer continuador de la tradició heroica dels grecs, que personalitza la defensa del sentiment nacional i de les tradicions del poble Sembla que l’obra s’inspirà en Paris et Vienne de Pierre de la Cypède, amb la possibilitat també d’influències italianes
conquesta de Mallorca
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina