Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
domna
Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen les monges de les diverses branques benedictines.
Júlia Domna
Història
Emperadriu romana, segona muller de Septimi Sever i mare de Caracal·la, sobre els quals tingué una gran influència.
Protegí els filòsofs
Septimi Geta
Història
Emperador romà (211-212).
Fill de l'emperador Septimi Sever i l'emperadriu Júlia Domna Morí assassinat pel seu germà Marc Aureli Antoní Caracalla
escondich
Literatura
Gènere poètic occità.
És una variant de la cançó , i el seu tema fonamental és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs lausengier N'és l’exemple més notable Eu m'escondich, Domna, que mal no mier , de Bertran de Born
Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i…
Castell d’Aguilar de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Es tracta d’un lloc desaparegut de l’antic terme de Sas El castell, bellament encimbellat 1350 m, s’emplaçava entre el tossal de Sant Quiri i la vall d’Erta Des d’ací dominava, igual que un ocell, tot l’altiplà de Sas, amb els colls d’Erta cap a la Vall de Boí, o a la vall de Cabdella pel port de la Felià, de Fades Peranera, la Picó i d’Hostalets Castellars El castro Aquilar és esmentat per primera vegada en un instrument de l’any 1090, en un plet i judici pel qual els comtes Artau II i Eslonça donen en alou al seu fidel Miró Ramon aquest castell amb tot el que li pertany, exceptuant-ne però…
amor cortès
Literatura
Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana
.
Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons meus dominus , ‘el meu senyor’ i el poeta s’anomena a si mateix om ‘home’, és a dir, vassall El mot servir actitud del vassall respecte al senyor adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge…
Santa Maria de Nocelles (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el Tigris per…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…