Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Maria Armengou Marsans
Literatura
Periodisme
Espeleologia
Espeleòleg, periodista i escriptor.
Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957
Pau Badia Vallbé
Esquí
Excursionisme
Esquiador i excursionista.
Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o …
Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana (D'Ací d'Allà, abril del 1931)
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narradora, novel·lista i assagista.
Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions, Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics 1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…
, ,
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
la Pobla de Lillet
Vista aèria de la Pobla de Lillet
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del…
El Berguedà
Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…