Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una nova planta…
Castell del bisbe de Vic (Tarragona)
Art romànic
El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’…
Taliesin West
A més d’adequar magistralment la seva arquitectura al clima, al paisatge i als materials locals, Frank Lloyd Wright cercava l’autosuficiència Definint la seva arquitectura com a ‘orgànica’, Wright va donar preeminència al lloc on s’assentaven els seus edificis, d’on treia la inspiració per a modelar les seves formes, els seus espais i els seus materials constructius Com un oasi intuït, valorat i particularment necessari en un desert, Taliesin West fou el màxim exponent d’aquesta actitud Frank Lloyd Wright 1867-1959 és, possiblement, l’arquitecte nord-americà més notable i, juntament amb Le…
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…
Arquitectura civil i urbanisme a l’època imperial
Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…