Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
festes panatenees
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
fets de Cullera
Història
Disturbis socials ocorreguts a Cullera pel setembre del 1911, en plena vaga general ordenada per la CNT.
El dia 19, persones no identificades donaren mort al jutge de Sueca Jacobo López de Rueda, a un oficial de jutjat i a un algutzir que efectuaven unes diligències sumarials La repressió fou dura vint obrers detinguts, sis dels quals foren condemnats a mort, entre ells Josep Jover, dit el Xato de Cuqueta Les incidències del procés i les acusacions de mals tractes als detinguts ocasionaren una forta campanya contra el govern, especialment periodística, en la qual es distingí l’advocat obrerista Eduardo Barriobero, que aconseguí la commutació de les sis penes de mort
Sant Joan de la Plaça (Lleida)
Art romànic
Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…
halterofília
© Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Esport que consisteix a aixecar un halter fins més amunt del cap.
Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…
Monitoratge del part
El monitoratge del part és un mètode que consisteix a controlar de manera continuada les funcions vitals del fetus i l’activitat de l’úter S’efectua amb l’objectiu de diagnosticar immediatament qualsevol alteració que es produeixi en el desenvolupament del part, per a poder actuar en conseqüència amb els procediments adequats, abans que es produeixin trastorns irreversibles Principalment, el monitoratge del part permet de detectar si el fetus experimenta una manca accentuada i prolongada d’aportació de l’oxigen, la qual cosa seria molt perillosa, ja que pot comportar trastorns neurològics…
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
castell d’Ulldecona
Castell
Castell del municipi dUlldecona (Montsià), sobre un turó anomenat el puig del Castell, situat 1,5 km a ponent de la vila d’Ulldecona.
El castell Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels Les tres edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
medicina de l’esport
Esport general
Especialitat mèdica de caràcter multidisciplinari que tracta la promoció de la salut de la població en general, estimulant un estil de vida físicament actiu.
També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el…