Resultats de la cerca

Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…

L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…

Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme

És un mètode de pressió exercit generalment a iniciativa d’elits o grups amb un cert poder econòmic o polític, i sovint és emprat per a combatre'n d’altres amb els quals es troben en competència, però també a favor o en contra de determinats moviments o tendències socials Mitjans especialment eficaços a aquest respecte són, entre altres, la propaganda i la contrapropaganda, siguin ofensives creadores d’un estat d’opinió, d’una moral, etc, favorables a un corrent o orientació determinades o simplement defensives tendents a aconseguir el descrèdit o l’afebliment dels representants…

Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la societat industrial, i, d’acord amb A Touraine 1973, la societat postindustrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous collectius moviment feminista, regionalista, ecologista, etc Els moviments socials són de naturalesa molt diversa No tots, però, tenen únicament una dimensió social alguns assoleixen, també, una dimensió política En un principi, un moviment social no està gaire institucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra greuges específics o de caire general, però…

 Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…

El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió

Té els seus inicis en el sistema educatiu i administratiu imposats per la Gran Bretanya a les seves colònies les Antilles, Austràlia, el Canadà anglòfon, Nova Zelanda, l’Índia i diversos països asiàtics, africans i del Pacífic i en l’estatut de llengua oficial i de cultura atorgat a l’anglès durant el període colonial, posició que s’ha mantingut generalment en règim de cooficialitat després de la descolonització Dins d’aquesta literatura cal distingir-ne dues grans expressions segons el substrat d’una banda, la que és conreada majoritàriament en països com ara el Canadà anglòfon, Nova Zelanda…