Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Líders de l’independentisme català comencen una vaga de fam
Jordi Sánchez i Jordi Turull, dos dels líders de l’independentisme català empresonats per haver impulsat el referèndum d’autodeterminació de l’u d’octubre, comencen una vaga de fam El motiu és protestar contra l’ajornament indefinit dels recursos d’empara presentats per la defensa dels presos polítics al Tribunal Constitucional contra la presó preventiva Segons la defensa, l'ajornament té l’objectiu de dilatar al màxim el període en què el seu cas pugui ser assumit pel Tribunal Europeu dels Drets Humans El dia 3 de desembre els consellers empresonats Josep Rull i Joaquim Forn s'afegeixen a…
Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Societat creada el 1945 que el 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909: Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, Força i Enllumenat SA i Explotacions Hidroelèctriques SA.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana Alt Urgell, a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959 A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi salt i canal de Pinyana i Marcetes Manresa, abasta principalment les xarxes de Balaguer Noguera i la seva àrea, Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet Bages i Calaf Anoia El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritària 86%…
Baiazet I
Història
Soldà otomà, anomenat Yildirim (‘llamp’).
Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte Sotmeté definitivament Sèrbia 1389 i envaí Valàquia 1394 Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble 1396-1400, que fou alliberada per una flota francesa A Nicòpolis 1396 anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus…
Lluís I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1342-82) i de Polònia (Lluís I) (1370-82).
Fill del rei Carles Robert i d’Elisabet de Polònia, afavorí la noblesa i alhora el desenvolupament econòmic de les ciutats El 1367 fundà la Universitat de Pécs Els primers anys del seu regnat es dedicà a venjar la mort del seu germà Andreu, assassinat 1345 a Nàpols, d’on era rei consort, crim que Lluís imputava a la reina Joana I i al qui fou el seu segon marit, Lluís de Tàrent S'emparà de Nàpols 1347, però no s’hi va poder mantenir Aliat amb Casimir III de Polònia, derrotà els lituans 1351, els serbis 1353 i els venecians, als quals prengué la Dalmàcia 1357
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar…
Diario de Valencia
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…
Sayf al-Dawlà
Història
Sobrenom que prengué Abū Ǧa‘far Ahmad ibn Ḥūd, de la família dels Banu Ḥūd, el Safadola de les cròniques cristianes.
Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort…
Šešonq I
Història
Primer faraó de la dinastia XXII.
Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on rep el nom de Šišaq i en un…
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina