Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Castell de Rocaverd (Trevilhac)
Situació Mur de llevant de la fortalesa, amb algunes espitlleres, el millor conservat d’aquesta fortificació ECSA - A Roura Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una penya, a la falda del contrafort nord-occidental del pla de Sequèra, damunt de l’Adasig Des d’aquest indret hom podia controlar el pas pel fons d’aquesta vall Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′18″ N - Long 2° 28′38″ E Seguint la carretera que va de Trevilhac a Sornian, en un revolt que hi ha abans d’arribar al trencall de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, es veuen a pocs metres les restes del castell…
col·lagrafia
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de gravat en què les imatges s’obtenen a partir d’una matriu a la qual s’ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.
remolar
Pesca
Fer-se un gros esquinç o estrip en una xarxa o en un altre ormeig semblant pel fet d’haver-se enganxat en una roca del fons o pel fet d’haver-hi passat dofins.
tènder
Transports
Vagó especial que va enganxat immediatament al darrere de la locomotora, de vapor o dièsel, de la qual és un complement, i serveix per a transportar el combustible i l’aigua per a alimentar-la.
bucle del ritme
Cinematografia
Fragment de banda sonora enganxat pels extrems, l’audició del qual pot acompanyar, durant el muntatge, el visionament a la moviola dels fragments de la pel·lícula per marcar el ritme que han de seguir les imatges.
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…
Trastorn causat per l’electricitat
L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric El contacte amb el corrent elèctric és més perillós com més elevades en siguin la intensitat i la tensió, mesurades respectivament en ampers i volts Generalment, el corrent de menys de 24 volts i de 5…
Els enteropneusts
Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…
Santa Maria de la Torre (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera a primer terme L Prat Aquest bonic edifici es troba gairebé al centre de l’allargassat municipi de Clariana, a la ribera esquerra del riu Cardener, als plans meridionals de la vall de Lord Mapa 330M781 Situació 31TCG864451 Per la carretera de Santa Susanna a Navès, que arrenca en el punt quilomètric 41,700 de la de Solsona a Manresa, havent deixat la presa de l’embassament de Sant Ponç, 3 km enrere, a mà dreta, s’inicia una pista indicada cap a Samal, Bernai, Joan i Ca N’Arpa Cal seguir en direcció a cal Joan, i deixar el camí a mà…
La pol·linització
La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…