Resultats de la cerca

Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’epitafi…

Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva…

Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al s V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels s XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en…

Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…

L’aparició d’aquest castell va lligada a l’existència d’una família senyorial d’aquest nom, que en tenia el domini als segles XI i XII Els seus membres llegaren successivament una part dels seus béns a l’església d’Elna aquest és el cas de Berenguer de Sant Cebrià, el 1124, a la vigília de la seva anada cap a Terra Santa o encara d’Arnau Ponç de Sant Cebrià, el 1142 El castell i la senyoria foren finalment comprats pels bisbes Guillem de Ceret 1187-després del 1197 i Guillem d’Hortafà 1202-09, segons el que diu l’epitafi d’aquest darrer Els bisbes l’infeudaren posteriorment a la…

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE…