Resultats de la cerca

Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

El futurisme, que es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta FT Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia" Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "glorificarem…

Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de metge militar…

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…

L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…