Resultats de la cerca

Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides

De les fulles d’algunes espècies Asuccotrina, Aferox, Aperryi , etc hom obté el àloe Moltes altres espècies són emprades com a ornamentals per la seva bona presència, fàcil conreu en tests poques exigències d’aigua i d’adobs i senzilla propagació per rebrots i esqueixos

Tots els individus d’un clon tenen, doncs, una mateixa dotació cromosòmica, llevat de les eventuals mutacions que es puguin produir en algun Són clons, per exemple, els cultius bacterians obtinguts després de passades successives per un banc de dilució, les línies pures de plantes autògames, els esqueixos obtinguts d’un sol peu, els rotífers nascuts partenogenèticament d’una mateixa femella, els grups de cèllules descendents d’una única cèllula mare mitjançant un cultiu tisular, etc

És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies

Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos

És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment…

El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…

El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…

El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…

Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…