Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ambient extrem
Ecologia
Ambient que exigeix de l’organisme que hi està adaptat una estructura morfològica o un mecanisme bioquímic especials.
Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals
cronologia
Ecologia
En dendrocronologia, sèrie d’anelles de creixement dels arbres que es pren com a referència per comparar amb la sèrie objecte d’estudi.
S'obté a partir d’altres sèries d’anelles prèviament datades i sincronitzades Les cronologies es poden expressar en funció d’una escala temporal absoluta, és a dir, que ordena i situa els esdeveniment en el temps real, o bé relativa, és a dir, que estableix l’ordre cronològic dels diferents esdeveniments sense determinar quan tingueren lloc en el temps una cronologia és absoluta quan la seqüència d’anelles està perfectament datada respecte a un calendari civil A l’Europa central i a Irlanda s’han establert cronologies de més de 7 000 anys, cosa que ha permès datar amb precisió…
àrea foliar
Ecologia
Suma de l’àrea de totes les fulles verdes de les plantes que creixen en la parcel·la de bosc objecte d’estudi.
Normalment es dóna en m 2 L’àrea foliar està directament relacionada amb la producció de biomassa, ja que són les fulles verdes de les plantes les úniques capaces d’interceptar la radiació solar i realitzar la fotosíntesi En general, les espècies perennifòlies tenen àrees foliars més grans que les caducifòlies
evapotranspiració potencial
Ecologia
Quantitat màxima d’aigua que pot passar a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració potencial és el màxim retorn possible d’humitat a l’atmosfera sota unes condicions tèrmiques determinades i amb una vegetació en equilibri amb el clima d’una zona L’evapotranspiració potencial es calcula, amb moltes dificultats, a partir de l’aigua disponible, que a les zones continentals és constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl Està estimada en 940 l/m 2 anuals en la superfície dels mars i oceans, i entre 200 i 600 l/m 2 sobre els continents
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al…
índex foliar
Ecologia
Suma de l’àrea foliar de tots els vegetals que habiten en una àrea determinada.
S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es…
agent taronja
Ecologia
Nom donat a la barreja de plaguicides utilitzats per l’exèrcit nord-americà al Vietnam fins el 1970.
Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines dioxina Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava…
dèficit hídric
Ecologia
Situació hídrica que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de quatre grans…