Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
refugi Lluís Estasén
© REFUGI JOSEP MARIA BLANC
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
Situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al peu del Pedraforca, a 1647 m d’altitud Fou inaugurat el 26 de juny del 1949 i duu el nom de Lluís Estasén, iniciador de l’escalada moderna a Catalunya i que encapçalà la cordada que el 1928 escalà per primera vegada la paret nord del Pedraforca És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat per a 81 persones És freqüentat per escaladors i alpinistes que volen escalar les vies en roca i els itineraris hivernals que recorren les parets del Pedraforca, molt especialment la seva cara nord, a més d’…
Lluís Estasen i Pla
© AF CEC
Alpinisme
Alpinista, escalador i esquiador de muntanya.
Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…
,
Pere Estasen i Cortada
Historiografia catalana
Historiador, filòsof, economista, geògraf i demògraf.
Vida i obra Llicenciat en dret, especialitzat en història de la legislació mercantil i industrial, és autor d’un estudi sectorial minuciós, de base municipal Cataluña Estudio acerca las condiciones de su engrandecimiento y riqueza 1900, on el pes de la informació històrica és considerable i els materials del qual han servit de base per a les obres d’altres historiadors econòmics com Carles Pi i Sunyer o Pierre Vilar Tant aquest llibre com d’altres, per exemple La protección y el librecambio 1880, o Los orígenes de la vida económica 1896, són metodològicament historicistes Ara bé, el seu…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…
Pere Estasen i Cortada publica Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza
L’advocat i científic social Pere Estasen i Cortada publica Cataluña Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza
Jofre Vila Vilardell
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on…
Pau Badia Vallbé
Esquí
Excursionisme
Esquiador i excursionista.
Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la…
Joan Martí del Castillo
Col. GEDE
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982
Centre Acadèmic d’Escalada
Secció del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1942 per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les Els seus membres han dut a terme un gran nombre de “primeres”, especialment de Montserrat ha impulsat notablement l’alpinisme femení Inicialment es creà com a part de la secció de Muntanya del CEC, i a finals de la dècada de 1990 es constituí en secció autònoma El 1943 organitzà el primer curs oficial d’escalada i publicà llibres com Escalada , d’Ernest Mallafré, i Escalada sobre roca , de Josep Ponte
Excursionisme
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme publicada a Barcelona entre l’abril del 1928 i el febrer del 1931.
Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina