Resultats de la cerca

Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Estorch participà en la fundació de la Societat Filharmònica Olotense l’any 1845 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà…

Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i a Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià , el 1851 publicà una sèrie de poesies catalanes de to festiu i humorístic Escriví també Elements de poètica catalana i diccionari de la rima 1852 i una Gramática de la lengua catalana 1857, a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia

Vida i obra Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…

Estudià dret a Cervera i a Barcelona Residí a Cuba, on es dedicà a l’ensenyament i a la gestió municipal Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Establert a Madrid, devers l’any 1856, hi dirigí l’escola normal i fou sotssecretari del Ministeri d’Ultramar Estrenà la comèdia Un colegio por dentro i Tartufo i deixà inèdits alguns poemes satírics en llengua catalana, relacionables segurament amb els del seu germà Pau

Es doctorà en dret a Cervera, el 1829 El 1837 fou diputat a corts i, entre el 1865 i el 1868, alcalde i promotor fiscal d’Olot Practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau, de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant, escrit en català “sicut sonat”

Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya Españolizando , Barcelona, 1913 Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H Krupp Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España , Madrid, 16 de juny de 1909, preconitzà la necessitat del proteccionisme El seu…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i el treball titulat La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de sotssecretari del Ministeri d’Ultramar És autor d’obres teatrals, com Un colegio por dentro , Tartufo i Lunigrafía o noticias curiosas sobre los…

Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 Fou fundador de la Societat Filharmònica Olotense 1845 Escriví l’òpera còmica en dos actes La mejor la paga 1837, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos cors, dues misses de rèquiem i altres composicions religioses També és autor d’himnes, danses i d’una òpera, inacabada, Giuseppe Ricardo

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona