Resultats de la cerca

La seu és a Minsk Bielorússia El 2016 n’eren membres de ple dret Rússia, Bielorússia, Armènia, l’Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, i el Turkmenistan n’era membre associat des del 2005 D’altra banda, Geòrgia abandonà l’organització l’any 2008 L’any 2014 el govern ucraïnès anuncià la sortida de la CEI, de la qual és membre bé que no de ple dret, renúncia que no es féu efectiva oficialment fins dos anys més tard, tot i haver-ne suspès l’activitat La CEI reconeix la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres dels…

Un exemple de bloc indentat és la placa eurasiàtica, que es deformà donant lloc al cinturó orogènic himalaià

El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica

Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la…

Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…

Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques

Durant l’orogènia alpina, a l’era terciària, es produïren les deformacions que donaren lloc a les serralades més importants de l’actualitat Aquestes deformacions van ser el resultat de la collisió de diverses plaques litosfèriques En el contacte entre les plaques eurasiàtica i africana van formar-se la Serralada Bètica, els Pirineus, els Alps, l’Himàlaia que, amb altres, formen el cinturó orogènic alpino-himalaienc, format simultàniament al tancament de la mar de Tetis i, com a conseqüència de les deformacions a l’interior de les plaques esmentades, també van formar-se altres…

Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus…

Com els ànecs, tenen el cos feixuc i protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug Tots són aquàtics, excellents nedadors i voladors, molt elegants quan neden, però de caminar feixuc Tenen el coll molt llarg i flexible En general no hi ha distinció entre ambdós sexes Els cignes són generalment animals típics dels climes freds i temperats A l’estiu es troben al nord de la regió eurasiàtica, i a l’hivern emigren cap al sud fins a les costes mediterrànies Són gregaris i diürns, i s’alimenten de fulles i brots de determinades plantes de ribera, d’insectes, de larves, de crustacis…