Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Luis de Morales
Pintura
Pintor extremeny del Renaixement, anomenat el Diví
.
Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià
Francisco Sánchez de las Brozas
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista extremeny, més conegut per el Brocense.
D’extraordinària erudició, publicà, entre altres obres, Grammaticae Graecae compendium 1581 i Verae brevesque latinae institutiones 1587 És autor de tractats retòrics, com De arte dicendi 1556 i Organum dialecticum et rhetoricum 1579, i de nombroses obres científiques Són fonamentals els seus comentaris a Juan de Mena 1582 i sobretot l’edició comentada de les poesies de Garcilaso de la Vega 1573
Josep Vicente i Romà
Política
Activista cultural i polític.
Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat a la…
Pedro Rubiales
Pintura
Pintor d’origen extremeny, també anomenat Francisco Roviale.
Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor
La Seda de Barcelona SA
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial inicialment tèxtil i posteriorment química, constituïda l'any 1925 a Barcelona.
La seu, en un principi a la ciutat de Barcelona, es traslladà posteriorment al Prat de Llobregat Baix Llobregat Les seves accions cotitzaren en borsa Fundada per un grup holandès, començà fabricant raió i esdevingué el primer grup tèxtil productor de fibres artificials i sintètiques de l’Estat espanyol Fins a la darrera dècada del segle XX la multinacional dels Països Baixos Akzo en fou l’accionista majoritari La sortida d'Akzo de l’accionariat amb la venda de les participacions a alguns dels accionistes donà lloc a un conflicte en la direcció de l’empresa Malgrat les dificultats, aquests…
Hernando Franco
Música
Compositor d’origen extremeny, actiu a Guatemala i Mèxic durant el segle XVI.
Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà substancialment el…
música andalusa
Música
La primera notícia sobre música andalusa prové dels Epigrames de Marcial, en els quals és comentada la manera de tocar les castanyoles (crusmata).
A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…
càceres
Alimentació
Formatge extremeny fet amb llet d’ovella, de crosta de color ocre fosc i pasta blanca i cremosa, de tacte greixós, amb alguns forats repartits uniformement.
Pren el seu nom de la ciutat de Càceres
Extremadura
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en…