Resultats de la cerca

Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà, entre d’altres…

Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart Al llarg dels…

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis Universitaris…

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

Vida Es formà amb els dominics i els jesuïtes, però hagué de seguir l’ofici del pare propietari de dos molins i entrà a la Corporació de forners En morir aquest, Josef es dedicà a la música, que havia estudiat de petit, i es perfeccionà amb FA Habermann i J Seger El 1763 anà a Venècia a estudiar amb GB Pescetti, que l’orientà en la composició d’òperes Dos anys després, amb motiu del casament de Josep II, estrenà a Parma Il Parnaso confuso A la cerimònia hi havia l’ambaixador de Nàpols, el qual, encantat, li encarregà una altra òpera per a l’aniversari de Carles III d’Espanya Myslivecek…

Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…

Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a Munic per a…

Vida Malgrat la seva nacionalitat, per l’estil de les seves obres i per inclinació personal podria ser considerat italià Els anys de joventut A quinze anys es traslladà a Hamburg, on estudià Posseïdor d’una bonica veu de tenor i amb grans dots d’actor, el 1718 ingressà com a cantant en la companyia de l’òpera de la ciutat L’any següent fou contractat per la cort de Brunsvic, on cantà òperes de GC Schürmann, FB Conti i A Caldara, i estrenà la seva primera producció, Antioco 1721 El mateix 1719 fou nomenat mestre de capella del duc Poc després de l’estrena d' Antioco viatjà a Itàlia, on visità…

Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…