Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intrastatals i, per tant, infrastatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom…
Kálmán Darányi
Història
Política
Polític hongarès.
Ministre d’agricultura d’Hongria 1935, assolí la presidència del govern 1936-38 Sostingut pels socialdemòcrates i pels petits propietaris, però pressionat pel govern alemany, féu aprovar algunes lleis que augmentaven les facultats del regent, limitaven el dret de vot i prohibien nombroses activitats als jueus També rearmà Hongria
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica, assemblea nacional a…
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta d’abastiment…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya Publicà…
presidencialisme
Política
Règim polític fonamentat en la separació entre el poder executiu i el poder legislatiu en el qual el president de la república, elegit directament pels ciutadans i responsable davant d’ells de la seva gestió, és alhora el cap de l’estat i el cap del govern.
L’exemple més clar d’un règim presidencialista és, potser, els EUA, posteriorment estès a la majoria d’estats americans el president, màxim responsable del poder executiu, no és membre de cap de les dues cambres legislatives el seu mandat, de quatre anys, no depèn de l’aprovació del seu programa de govern ni de la força del seu partit al Congrés els membres del gabinet, escollits per ell, tampoc no són membres de cap de les dues cambres ni són responsables de llur gestió davant el Congrés D’altres estats, com França, tenen règims presidencialistes mixts tot i que necessita la signatura d’un…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals…
govern
Política
Forma política segons la qual un estat és governat.
Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió la tasca legislativa En la…
Joan Reventós i Carner
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques…