Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
faringe
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
faringe
Anatomia animal
Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.
En els cnidaris, és una invaginació ectodèrmica que penetra a la cavitat central i té un paper de selecció dels aliments En els invertebrats celomats és la part més anterior del tub digestiu i sol tenir un paper triturador i conductor de l’aliment va proveïda normalment d’una musculatura poderosa i a vegades de revestiments o de peces trituradores
La faringe
Anatomia humana
La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’…
La faringe
Anatomia humana
La faringe és un conducte músculo-membranós, de 12 cm a 14 de llargada, que es disposa en forma vertical al llarg del coll, de manera que comunica per dalt amb les fosses nasals i la cavitat bucal, i per sota amb la laringe i l’esòfag Aquesta doble comunicació converteix la faringe en un òrgan que forma part tant de l’aparell respiratori com de l’aparell digestiu La cara anterior del conducte faringi presenta obertures molt àmplies que el connecten directament, de dalt a baix, amb les fosses nasals, la cavitat bucal i la laringe La cara posterior corre propera a la…
angina
Patologia humana
Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.
Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa L’ angina aguda catarral és la més comuna d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins angina vermella , disfàgia, febre i mal de cap L’ angina crònica és una seqüela de l’angina aguda és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció Ultra el…
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
cordats
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina