Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
càmera de compte de fotons
Astronomia
Detector de fonts lluminoses molt febles, capaç de palesar l’arribada d’un únic fotó.
Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o reproduïda…
càmera CCD
Astronomia
Electrònica i informàtica
Detector de fonts emissores febles, basat en un dispositiu dispositiu acoblat per càrrega
.
Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat lluminosa incident…
BeppoSAX
Astronomia
Missió dedicada a l’astronomia de raigs X de l’agència espacial italiana (ASI) amb la participació de l’agència espacial holandesa (NIVR), i que porta el nom compost de Beppo, en honor de l’investigador italià Giuseppe Occhialini, i SAX (Satellite per Astronomia X).
El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar…
Alexander Boksenberg
Astronomia
Astrofísic anglès.
Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…
Gran Telescopio Canarias
Astronomia
Telescopi de 10,4 m de diàmetre a l’observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa canària de La Palma.
El mirall principal està format per un mosaic de 36 elements hexagonals d’1,9 m de diàmetre cadascun que, en acoblar-se, formen una superfície hexagonal d’11,4 m de costat a costat, equivalent a un mirall circular de 10,4 m de diàmetre El GTC disposa d’un sistema d’òptica activa que manté perfectament alineats els 36 elements, fent les correccions necessàries per a compensar les deformacions degudes a les variacions de temperatura, tensions mecàniques o petits defectes de fabricació Aquest sistema, juntament amb el sistema d’òptica adaptativa que corregeix en temps real l’efecte sobre les…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o…
explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…
Europa
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670 800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2 830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
Chandra
Astronomia
Observatori astronòmic de raigs X llançat a l’espai per la NASA al juliol del 1999.
El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual…