Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
nacional
Política
Relatiu o pertanyent a la nació.
El seu sentit primer i ple correspon, doncs, al concepte genuí de nació Però, com a conseqüència de la identificació entre nació i estat, el terme esdevé l’equivalent d’estatal o d’originari o subjecte d’un estat Aleshores és oposat a estranger i també a internacional, o bé és el determinatiu de símbols o d’afers estatals bandera nacional, interessos nacionals, etc Com a derivat del concepte de nació desvinculat autènticament del poble i encara més assimilat a l’estat mitificat característic dels feixismes, el terme “nacional” apareix abundosament en aquest tipus d’ideologia, i…
Comitè Català pro Esport Popular
Esport general
Organisme creat el 1936 a Barcelona.
Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del…
tortura
Història
Política
Dret penal
Acció d’infligir deliberadament a una persona dolor o sofriments aguts —ja siguin físics o psíquics— a fi d’arrencar-li una confessió o de castigar un acte.
Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…
Maurizio Pollini
Música
Pianista i director d’orquestra italià.
Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…
,
Falange als Països Catalans
La Falange y Cataluña , Saragossa, c 1936 Coll R Surroca / GS Falange Española de las JONS FE-JONS fou una organització marginal arreu de l’Estat i també a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears Tot i això, factors tals com ser la versió espanyola dels feixismes italià i alemany —com la percebien l’esquerra o el centredreta que governava els anys 1933-36—, tenir com a líder un fill de l’exdictador, i, alhora, portar a terme un activisme de carrer, en un estira-i-arronsa de provocacions mútues amb les esquerres, proporcionaren al Movimiento un ressò superior al que…
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…
La condició de la dona
Portada de “Lecturas”, Barcelona, març del 1949 AF/AHC Certament, la República va deixar a mig acomplir part dels compromisos que havia contret amb les dones tampoc no aplicà alguns dels drets que els foren reconeguts per la constitució republicana i, a més, no arribà ni tan sols a abordar reivindicacions peremptòries, plantejades des de feia dècades Tanmateix, si es valora el període des de la perspectiva del franquisme, la República constituí per a les dones un parèntesi de llibertat i una oportunitat, avortada, d’adquirir una ciutadania plena i d’eixamplar els marges d’autonomia que…
nacionalisme
Política
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…