Resultats de la cerca

Són anomenades malformacions congènites de l’aparell genital femení una sèrie d’alteracions de les estructures anatòmiques de l’aparell genital femení que es troben presents des del naixement i són causades per un trastorn en el desenvolupament embrionari L’origen d’aquestes malformacions pot ésser de dos tipus En alguns casos són degudes a una alteració genètica, és a dir, a una alteració dels cromosomes que contenen la informació per al desenvolupament de tot l’organisme encara que algunes alteracions genètiques poden ésser hereditàries, les que causen malformacions genitals no…

És localitzat preferentment a l’aparell genital femení, especialment a l’úter

L’afecció sol provocar dolor i es localitza especialment als flancs, a l’esquena i a les cuixes Predomina en el sexe femení i probablement és deguda a factors constitucionals relacionats amb l’obesitat

Segons el moment en què apareix hom diferencia tres grups d’aparició congènita, prepuberal i de l’adult Les característiques clíniques varien en importància d’acord amb el moment en què es manifesta el trastorn Globalment, és més pertorbador en la dona que en l’home, ja que una de les afeccions que pot originar és l’anomenat pseudohermafroditisme femení L’aparició de la síndrome adrenogenital en edat prepuberal o adulta fa sospitar fortament l’existència d’algun tumor a les glàndules suprarenals

Habitualment es presenta a la infantesa, durant l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, i es fa com més va menys freqüent amb els anys Hom distingeix bàsicament dues menes de migranyes la migranya clàssica o neurològica en què el quadre, que pot durar des de poques hores fins a dos dies, comença amb trastorns neurològics diversos alteracions de la visió o de la parla, hemiparèsia, parestèsies, etc i és seguit per cefalea hemicranial, nàusees i vòmits a vegades, les lesions neurològiques poden deixar seqüeles persistents i la migranya comuna en què les alteracions neurològiques són…

Aquestes lesions són considerades de natura degenerativa i hom les assimila a una mena de senectut articular prematura Les causes de l’artrosi no són encara ben conegudes, però hom les suposa dependents bé de les característiques físiques o bioquímiques del cartílag articular, bé de les condicions mecàniques defectuoses a les quals es troba sotmès L’artrosi es localitza especialment a les articulacions intervertebrals, a les coxofemorals, als genolls, a les articulacions interfalàngiques de les mans, a la trapezometacarpiana i a la metatarsofalàngica del dit gros del peu Apareix, generalment…

És anomenat càncer de vulva el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originals dels teixits vulvars, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per d’altres òrgans allunyats, originant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals És el tercer tipus de càncer genital femení més freqüent, després dels d’úter i d’ovari, i constitueix a prop del 5% dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la…

S’anomena queratocon una deformació progressiva de la còrnia, el disc transparent situat al pol anterior de l’ull, que s’allarga i adopta, com el seu nom indica, una forma cònica En general, en són afectats ambdós ulls L’origen de la malaltia no és ben conegut, per bé que se sap que hi intervenen factors hereditaris La deformació de la còrnia sol començar entre 10 anys d’edat i 20, i n’és afectat amb preferència el sexe femení Progressivament, la curvatura normal de la còrnia es modifica allargant-se i formant un con amb el vèrtex situat excèntricament Alhora, s’aprima el teixit…

Es presenta preferentment a l’edat adulta i en el sexe femení La infecció bacteriana de les parets vesiculars és precedida sovint de l’obstrucció calculosa del conducte cístic, la qual, en provocar un estancament de la bilis, en constitueix un excellent medi de cultiu Els bacteris enterococs, colibacils, estreptococs, etc atenyen la bufeta biliar per via canalicular des de l’intestí, per via hemàtica o per via limfàtica Hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes poden ésser catarrals, flegmonoses o gangrenoses i es caracteritzen per l’aparició, en forma progressiva o…