Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
fermentar
Produir la fermentació (d’una substància), fer-la fermentar.
corinebacteriàcies
Biologia
Família d’eubacterials constituïda per bacteris grampositius, generalment en forma de bacil immòbil o, més rarament, amb flagels perítrics; sovint formen filaments.
Són aerobis estrictes i poden fermentar sucres o no Presenten formes paràsites d’animals i vegetals i formes sapròfites que viuen al sòl Corynebacterium diphteriae és l’agent de la diftèria en l’home
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
làudan
Farmàcia
Extret d’opi compost.
El làudan de Sydenham , a més de l’extret alcohòlic de l’opi, conté tintura de safrà i essències de canyella i clau Fou molt emprat al s XIX com a analgèsic El làudan de Rousseau és fet amb opi, mel i llevat de cervesa Després de fermentar, hom el concentra en bany maria fins que 1 g conté 0,25 g d’opi
bacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils capaços de produir endòspores cilíndriques, el·lipsoidals i esfèriques, situades en posició central, subterminal o terminal.
Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium
vi de Banyuls
Enologia
Vi dolç natural, amb denominació d’origen, produït al terme de Banyuls de la Marenda.
És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis
moscatell
Enologia
Vi obtingut del raïm moscatell, després d’assolellar-lo diversos dies, el qual posseeix una característica aroma dolça moscada.
N'hi ha moltíssimes variants, i la vinificació sempre és molt delicada, puix que allò que dóna caràcter específic a aquest vi és que no tot el sucre es transforma en alcohol El sistema practicat més comunament, a fi d’aturar la fermentació del most abans que acabi, és afegir-li alcohol o barrejar-lo amb un altre vi, tot i que així generalment perd aroma i sabor Un altre mètode, netament superior, consisteix a alentir la primera fermentació i sotmetre el most a diverses filtracions i transvasaments successius, fins que el contingut de sucre és considerat satisfactori, i tot seguit hom…
panificació
© Fototeca.cat
Alimentació
Conjunt de processos físics, químics i bioquímics que tenen lloc en la transformació en pa d’una barreja de farina, aigua, sal i llevat, i en determinats casos altres ingredients.
És el resultat de la combinació de treball mecànic i repòs, a una temperatura de 25-27°C durant el temps que dura la cocció Els processos, accelerats pel pastament, consisteixen en una reactivació química i estructural dels components de la massa, seguida d’una relaxació de les forces internes, com a conseqüència de fenòmens d’oxidoreducció produïts per la presència de diversos enzims entre els grups funcionals —SH i —S=S— de les cadenes proteiques Això es manifesta a la pràctica industrial en una modificació de les característiques reològiques, com a conseqüència dels canvis profunds en les…
most
Enologia
Suc del raïm abans de fermentar i esdevenir vi.
Els mosts contenen d’un 70 a un 85% d’aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre A més, hi ha àcids orgànics especialment àcid tartàric i àcid màlic, sals minerals potassi, calci, magnesi i sodi, tanins, matèries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgàniques, gomes, pectines, etc La densitat varia entre 1,05 i 1,13 En determinats processos vinícoles cal separar prèviament algunes d’aquestes substàncies a fi que el vi resultant tingui el color desitjat
glucosa
©
Química
Aldohexosa pseudoaldehídica que es troba a l’estat natural en forma de D-glucosa.
Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la…